Nit d’exhibició de fotografies d’aficionats

L’objectiu d’aquest acte és compartir les nostres fotografies,  fer una mostra de fotografia de tothom qui hi vulgui participar.

El format de presentació serà un vídeo format per seqüències de fotografies amb una durada màxima de 3 minuts.

Aquest vídeo s’ha d’enviar per mitjà d’un enllaç a l’e-mail del Mirador Photo Garrigàs, miradorfotogarrigas@gmail.com .

La Comissió d’acció fotogràfica de Garrigàs avaluarà la idoneïtat de les fotografies i es reserva el dret d’incloure-les en el passi o, pel contrari, retirar-les.

El vídeos presentats es passaran en acabar el sopar popular del dissabte dia 23 de setembre i després es penjaran en el canal de Youtube del Mirador Photo Garrigàs.

El plaç de presentació d’aquests vídeos es tancarà el diumenge 22 de setembre de 2017-

Hola

Hem canviat lleugerament l`horari del pasi dels videos per poder-ho compaginar amb el futbol

son aquests:
SOPAR POPULAR DISSABTE 23 SETEMBRE PHOTO MIRADOR
A les 20 h. 🎥 Projecció dels muntatges audiovisuals de fotos a la Sala Josep Masoliver.
A les 21h sopar popular  AL CENTRE CÍVIC amb la projecció del ⚽ partit de futbol GIRONA F.C. – F.C.BARÇA –  PREU SOPAR 👍15€: entremès, xai i botifarra a la brasa, postres, beguda i cafè.
SOPAR POPULAR DISSABTE 23 de SETEMBRE  – Pels infants el menú serà de 10 €, a triar botifarra o hamburguesa                   
Per reserves al bar del centre cívic, hi ha temps fins  aquest divendres.  Gràcies !! 972 54 74 48

 

5a Edició Programació 2017

Exposicions:

Els Mentawai “progrés o retrocés”: Marina Calahorra ( exposició cedida per la Diputació de Girona )

Vinyes i vins : Fotografies d’en Josep Oliva

Concursos:

Fotografies de vinyes i vins (Normes i premis)

Gimcana fotogràfica (Normes i premis)

Concurs de selfies (Normes i premis)

Dissabte dia 23

De 17:00 a 17:30 Presentació del festival
De 17’30 a 19’00 Jordi Gamell: Taller de retrats i selfies per a les xarxes socials
De 19:00 a 20:30 Josep Oliva: Xerrada de fotografia de vinyes i vi
De 21:00 a 24:00 Sopar popular, nit d’exhibició de fotografies d’aficionats, i passi dels vídeos de fotos com es fa cada any.
(més informació i normes de presentació)

Diumenge dia 24

De 10 a 12:30 El Garrí solidari, la gimcana fotográfica i el concurs de selfies             (Normes i premis)
De 11:00 a 14:00 Inflables i toro mecànic (si plou es faran en sala coberta)
De10 a 14:00 Tastets de vi amb la participació de diversos cellers de la zona
De 13:30 a 14:00 Entrega de premis  dels concursos: Fotografia de vinyes i vi, gimcana fotográfica i concurs de selfies

Tots els actes es faran al Centre Cívic de Garrigàs

 

Programa del Mirador Photo Garrigàs 2016

Divendres 22 de juliol de 2016

20:00 h Benvinguda i inauguració de les exposicions:
“Una altra manera de captar el Món (1979-2013)”, de Miquel Ruiz Avilés
i “Polvorins”, de Carles Palacio
(Centre Cívic, Sala 2) Exposició oberta des del dimarts dia 19 de juliol al dilluns dia 31 de juliol de les 19 a les 20:30h

20:30 h Masterclass inaugural: Samuel Aranda i seguidament, taula rodona amb Samuel Aranda i Carles Palacio, conduïda per Jordi Bosch
(Centre Cívic Sala 1)

Dissabte 23 de juliol de 2016

17:00 h Taller d’instagram: tècniques i aplicacions: Jordi Gamell, @narj

18:45 h Projecció del documental “La caja de cerillas” de David Airob

19:45 h Masterclass sobre fotoperiodisme: David Airob
(Centre Cívic Sala 1)

21:30 h Sopar Popular a l’aire lliure a la pista poliesportiva

22:30 h Projecció de treballs presentats, amb acompanyament de música i copes.

Diumenge 24 de juliol de 2016

11:00 h Activitat fotogràfica: espectacle de carrer amb la companyia “La bèstia peluda”. Inici a la Plaça de l’Ajuntament.

12:30 h Entrega de fotografies i aperitiu
(Centre Cívic)

13:30 h Projecció de fotografies, entrega de premis i cloenda
(Centre Cívic)

Mirador Photo: què, quan i on?

Ja gairebé tenim a sobre la nostra cita anual per als amics de la fotografia. Divendres 28, a les 9 del vespre, el documental “La sal de la tierra” amb col·loqui posterior. I dissabte 29, a partir de les 4 de la tarda, inaugurem l’exposició, la taula rodona sobre Instagram, les master-class de Marcelo Caballero i de David Ruano, i la vetllada de projeccions.

Atenció, perquè aquest any totes les activitats estaran concentrades en un sol lloc, al Centre Cívic (Carrer Gran, 26).  Això ens permetrà disposar d’espai suficient per a totes les activitats a l’aire lliure, al costat de la piscina, i també espai cobert per a les master-class i en cas de pluja…

Us afegim el mapa per acceder-hi. Perdre’s no és excusa per no venir! Us hi esperem.

Mirador Photo 2.0: el poder de les xarxes.

El nostre espai de trobada dels amics i amants de la fotografia arriba aquest 2015 a la seva tercera edició. Estem molt contents de la vostra assistència i de la vostra participació els anys anteriors, però ara hem de ser cada cop més gent!

Volem que aquest espai de trobada que és el Mirador Photo prengui dues direccions:

la primera, la més important, la trobada a Garrigàs dels dies 28 i 29 d’agost. Sabem que hi sereu tots, a veure i comentar el documental de Sebastiao Salgado, a debatre sobre el món d’Instagram, i a seguir les master class de Marcelo Caballero i de David Ruano, però volem que ens ajudeu a fer ben viva la trobada aportant el vostre treball. Que ens mostreu les vostres fotografies, perquè és la millor manera d’enriquir la trobada.

Us recordem les condicions:

Condicions de projecció:

– La projecció serà en format de pantalla 16:9, en format de “mov”, “avi” o “mpg4”.
– La durada màxima del passi és de 3 minuts, mínim a criteri.
– Cal que cada projecció porti títol al començament i crèdits de l’autor al final.
– En l’aspecte de drets d’imatge i músiques, cada autor és responsable de la selecció presentada.
– Previament hi haurà una selecció, que cuidarà el nivell de qualitat de les projeccions. L’organització es reserva el dret d’admissió dels muntatges i criteris de passi i altres canvis que puguin sorgir.
– La data màxima d’entrega de treballs és el dia 27 d’agost. Ens ho podeu fer arribar via Wetransfer, Dropbox o similar al correu de miradorfotogarrigas@gmail.com

i la segona manera de participar és que ens seguiu a les xarxes socials i ens deixeu les vostres opinions, els vostres consells, les vostres reflexions. Ho podeu fer a Facebook, a Twitter i a Instagram. Us hi esperem!

Instagram a debat

Instagram segueix creixent i reforçant la seva posició com a xarxa social fotogràfica de referència. Des que l’aplicació és al carrer, l’octubre del 2010, ja té 300 milions d’usuaris registrats actius, que comparteixen un promig de 70 milions de fotos i vídeos cada dia. Això ha portat que, allò que va neixer com un somni de dos joves, Kevin Systrom i Mike Krieger, de fer una aplicació mòbil gratuïta per compartir imatges, hagi esdevingut un enorme negoci valorat en més de 35 mil milions de dòlars.

I la seva popularitat és imparable: només per posar un exemple, recentment la NASA ha difós la primera imatge de la superfície de Plutó a través de la xarxa social Instagram. L’exclusiva fotografia del planeta ha estat penjada al compte d’Instagram de la NASA, amb 4,2 milions de segidors en tot el món, una hora abans de ser publicada al web oficial de l’agència espacial nortamericana.

Al mateix temps, al voltant d’Instagram han sorgit milers d’aplicacions complementaries: des de mapes per geolocalitzar les fotografies a aplicacions que permeten aplicar infinitat de filtres a les imatges; des de sistemes que proporcionen estadístiques d’ús a dispositius per imprimir i enviar les imatges.

Però com tot negoci, també genera els seus dubtes: la seva política de privacitat, els comptes falsos, la compra-venda de seguidors, la inminent arribada de publicitat o fins i tot els usuaris que es queixen de la rigidesa dels seus filtres de censura i l’excés de conservadurisme.

Des del Mirador Photo hem cregut oportú parlar de tot això i de més. Per això hem programat una taula rodona sobre “L’actualitat del moment Instagram” just després de la inauguració de l’exposició que ens presentaran una desena d’Instagrammers de referència. Serà el dissabte 29 d’agost, a les 4 de la tarda, al centre social Tramuntana de Garrigàs, i serà conduïda per en Jordi Gamell, @narj a Instagram.

David Ruano, el fotògraf del teatre català

Romàntic Li enveja a Ros Ribas, el degà de les fotos d’escena, l’època que va viure, els romàntics anys 70 i 80. Defensa l’artesania en el teatre i la passió per la feina. Té grans idees al cap, només falta que li donin ales.

Els grans teatres catalans i madrilenys, les millors companyies i les grans productores sempre encarreguen les fotografies d’escena a David Ruano (Girona, 1976). Els cartells del Nacional, del Romea o de les T de Teatre són seus, per exemple. És un home d’acció, treballador, apassionat. Als 15 anys ja es dedicava a la il·lustració. Als vint-i-pocs, la revista Escena li va demanar que fes fotos de Fira Tàrrega, i des de llavors no ha deixat la càmera. Té un arxiu espectacular.

Dius que has fet mil espectacles en deu anys?!
El ritme és brutal. Fotografiem entre 80 i 90 espectacles a l’any.

Ja hi ha tanta producció teatral?
Treballem entre Barcelona i Madrid, sobretot. I en alguna producció de fora.

Sou l’únic estudi especialitzat en fotografia d’escena. Els vostres cartells de teatre han sigut una petita revolució.
Suposo que sí, però ha sigut molt inconscient. Potser pel fet de venir de belles arts, em va venir de gust compondre, pensar la imatge més enllà de fer fotos d’assajos, sobretot des que vaig començar a treballar amb en Paco Amate. Ara tots els cartells de teatre estan una mica pensats, per senzills que siguin. Quan vam començar podies veure autèntiques solucions, no eren ni propostes.

Com heu aconseguit ser un referent?
Al client l’hi posem fàcil: hi posem moltes ganes. Fem nostres els projectes, pugem al vaixell, ens en sentim part. Ens entreguem molt. Tenim ànsia per treballar.

Com és una sessió?
La gent es pensa que està tot molt pensat, i és infinitament més espontani del que sembla. No hi ha ni tant attrezzo ni tant Photoshop. Hi ha una estètica nostra.

Quantes hores pot durar una sessió?
Al teatre no donen gaire importància a la imatge, i hem de fer amb tres horetes. En la música, com que sol ser el projecte vital d’una persona, hi dediquen el dia sencer. El teatre s’ha tornat més higiènic, tot s’ha seccionat, un actor fa moltes produccions a l’any, i la imatge és una factura més que han de pagar. Ara, entre que no hi ha tants recursos i amb la fama que tenim que l’armem molt, hi ha més reticències. Les dones de fer feines del TNC no ens volen ni veure! Normalment el productor ens frena.

Què necessiteu? Més temps i diners?
No. Volem il·lusió. Ara és mala època per a la bogeria, la creativitat i el risc. Tot s’ha d’assegurar i justificar, tot ha d’estar explicat, i així no es pot sorprendre.

Llegeixes molt teatre per fer les fotos?
No. És impossible. Fa poc hem hagut d’arreglar les càmeres i hem descobert que, en menys de dos anys, hem disparat 250.000 vegades amb cada una. Són 500.000 clics. Si tiréssim de dilluns a divendres, surt a mil fotos al dia. Imagina’t! Nosaltres tenim un animal darrere nostre que és la realitat. Treballem molt, molt, molt. I podem imaginar grans històries, però la realitat s’imposa.

Què t’inspira per plantejar les sessions?
A l’estudi hi ha més llibres de pintura que de fotografia, perquè la foto s’entén tradicionalment com un testimoni de la realitat i, en canvi, la pintura té la llibertat de no estar lligada al fet documental, no té temps. Nosaltres, en un cartell, creem una història i li traiem el temps, l’espai i el lloc, com si fos una pintura.

Després hi ha moltes hores de retocs?
No. El secret és que elaborem molt la foto original. Si cal, lloguem un vaixell per fotografiar Barcelona al capvespre, com vam fer amb la publicitat dels Mundials de natació del 2013. És molt difícil donar segell a una foto amb Photoshop.

S’ha abusat del Photoshop?
No crec que sigui una qüestió ètica o moral. Faig servir el Photoshop fins que crec que em deixa d’ajudar i em perjudica. Sí que em sembla que se n’ha abusat, però no hi estic en contra. El Photoshop no crea una bona foto, com a màxim la poleix. I cada vegada es fa servir menys.

Treballes amb grans artistes. ¿Hi ha divos i dives teatrals o és un mite?
Al teatre, a diferència del cinema i la moda, l’actor conegut per collons és un currante . La sort de treballar amb divos del teatre és que no hi ha trampa: pots ser més o menys estúpid, però has d’haver pencat molt. I un pencaire sap moltes coses. Al teatre, un divo no té menys de 50 anys, o sigui que en porta 30 treballant. Segur que s’ha fotut hòsties. Jo, els caràcters especials els agraeixo. Una Lizaran, un Mario Gas, un Pasqual, és una generació que té caràcter i l’ensenya. Crec que això s’ha de protegir.

(Fragment d’una entrevista a David Ruano publicada al diari Ara)

ru_1 ru_2 ru_3 ru_4 ru_5 ru_6