Edició 2014

La segona edició de la trobada fotogràfica Mirador Photo Garrigàs va tenir lloc el 23 d’agost del 2014. Per aquesta segona edició vam programar tres master class de fotografia i una novetat: un taller/concurs d’Instagram.

Les tres interessantíssimes conferències van tractar tres móns molt diferents en el camp de la fotografia: Miquel Ruiz Avilés, fotoperiodista i fundador de Fotògrafs per la Pau, ens va parlar de la fotografia amb consciència social; Eduard Marquès ens va explicar detalladament les seves experiències al voltant de la fotografia nocturna a l’Empordà; i Xavier Arnau sobre la complexitat de la fotografia d’estoc i els bancs d’imatges.
En paral·lel a aquestes conferències, al llarg de la tarda els aficionats a l’Instagram van tenir la possibilitat de participar en un taller que va impartir Jordi Gamell @narj sobre usos i tècniques d’aquesta aplicació, i també participar en un concurs de fotografia d’Instagram pels carrers de Garrigàs.
La jornada es va completar amb l’ànima de la nostra trobada, el sopar-vetllada al Mas Gironí, on tothom va poder compartir els seus treballs entre amics i companys de professió.

Reproduïm un fragment de l’article que Joan Farrerós va escriure a El Punt Avui parlant del Mas Gironí de Garrigàs i de la nostra trobada:

Can Gironí de Garrigàs

Dissabte 23 d’agost. En una sala amb volta de maó ple dels baixos de la casa, un fotògraf imparteix una master class i ara té projectada la imatge d’una noia que mira el capdamunt d’una mena de columna; la curiosa llum del retrat és, a parts iguals, de beatitud nirvànica i d’alba de Súnion. Fotògrafs professionals i aficionats l’escolten amb devoció. És la tercera class de la tarda, més una quarta sessió d’Instagram; després soparan a l’era del mas i finalment projectaran els treballs que han enviat fotògrafs d’arreu. Josep Oliva i Miquel Ruiz codirigeixen i repeteixen amb molt d’èxit aquest segon Mirador Photo que, diuen, va molt bé als del gremi per compartir, animar-se, i fins i tot regalar consells als que comencen. Tot això passa als baixos i a l’era de can Gironí –considerable pairal a mig camí entre l’N-II i Garrigàs–, allà on fa cinquanta anys reposaven el darrer carro i el primer tractor, avui amb la baluerna restaurada i el sòl forà entapissat de gram i esparcet. Hi vaig arribar entre dues llums i el conjunt, animat per més d’un centenar de persones que s’hi movien, em va fer l’efecte d’una platea, d’una guingueta, d’una àgora i d’una acadèmia platònica. “

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s